Georadar

La tècnica del Georadar té multitud d’aplicacions pràctiques a molts camps de recerca  (geologia, enginyeria, arquitectura, medi ambient, restauració, excavacions, arqueologia, etc…). A continuació citem algunes de les aplicacions:

• Determinació de l’estat de fonaments d’estructures, edificis, ponts,…
• Determinació de lestat de conservació de façanes dedificis.
• determinació de diferents litologies del subsòl, profunditat i geometria.
• Localització d’esquerdes, fractures a la roca.
• Determinació de contaminants del subsòl, hidrocarburs,…
• Localització de serveis i estructures artificials soterrades (conduccions, dipòsits,…)
• Localització de cavitats al subsòl.

El mètode del Geo radar o GPR (Ground Probing Radar) produeix perfils continus d’alta resolució similars als produïts per la sísmica de reflexió. Els avantatges principals daquesta tècnica són la rapidesa dadquisició de les dades (cada punt de mesura o traça es pren en pocs segons), la versatilitat quant a disposició del sistema per la possibilitat dintercanviar antenes de diferents freqüències i els paràmetres de la ona electromagnètica, i el seu caràcter no destructiu .

El desavantatge principal és l’excessiva dependència de les característiques del terreny al qual s’aplica, a causa de determinades circumstàncies que atenuen la penetració de l’impuls electromagnètic (com l’existència d’elevats continguts d’argila i/o humitat), i per tant, la detectabilitat de les estructures del subsòl. La conductivitat produeix una disminució d’energia de l’impuls, per tant, com més conductivitat, més gran és l’atenuació que es produeix.), y por lo tanto, la detectabilidad de las estructuras del subsuelo. La conductividad produce una disminución de energía del impulso, por lo tanto, a mayor conductividad, mayor es la atenuación que se produce.

El principi físic del mètode emprat consisteix en el fet que els equips de radar de subsòl radien impulsos curts denergia electromagnètica de radiofreqüència al subsòl mitjançant una antena transmissora. Quan l’ona radiada troba heterogeneïtats a les propietats elèctriques dels materials del terreny, determinades principalment pel contingut en aigua, minerals dissolts, argiles expansives i minerals pesants, part de l’energia es reflecteix novament cap a la superfície i part es transmet a profunditats majors . L’emissió, la transmissió, la reflexió i la difracció de les ones de radar està definida per les equacions de Maxwell.

El senyal reflectit s’amplifica, transforma l’espectre d’àudio-freqüència, enregistra, processa i imprimeix. El registre mostra un perfil continu on s’indica el temps total de viatge d’un senyal en passar a través del subsòl, reflectir-se en una heterogeneïtat i tornar a la superfície. Aquest doble viatge (TWT – Two Way Time) es mesura en nanosegons (1 ns= 10-9 segons).

La selecció de la freqüència de les antenes per a un estudi determinat és funció del compromís entre resolució i penetració, de manera que les freqüències elevades són més resolutives a poca profunditat, mentres que les de baixa freqüència són més penetratives amb menor resolució. Per al present estudi s’han fet servir unes antenes de 100 MHz de freqüència central, per obtenir la màxima resolució amb una penetració superior als cinc metres, tenint en compte la naturalesa argilosa del subsòl.

El senyal digital de les ones de radar s’ha enregistrat en forma de fitxer binari mitjançant un ordinador portàtil, cosa que en facilita el posterior processat informàtic. Per millorar la representació dels resultats, s’han fet servir diferents filtres numèrics i amplificadors del senyal, segons les necessitats de la investigació.